EMPIPAT

Des de fa 20 anys el 30 d’agost no és qualsevol dia per a mi, és dia gran de castells, de vegades he sortit eufòric i d’altres decebut de la Diada de Sant Félix, avui podia haver sortit decebut, els Minyons de Terrassa hem quedat lluny d’assolir els nostres objectius.

Però avui no he sortit de plaça decebut, avui he sortit empipat i això sí que és nou. Situem-nos, finals de la tercera ronda, més dos hores de castells i calor, el verds, la colla de Vilafranca, prepara el colossal 4 de de 10, a sobre de les esquenes dels castellers que romanguin al terra han de pujar, aproximadament, unes 12 tones, és el gran repte dels vilafranquins i estan a la seva plaça. De sobta a un racó de la plaça se escolta una xiulada considerable que d’immediat s’estén, tothom s’imagina de què va la cosa però només uns pocs coneixen el motiu concret, circulen els primers comentaris sobre la presència d’una cadena de televisió estatal i aviat el crits de premsa espanyola, manipuladora, després el clàssic d’in-inde-independen-ci-a i tot seguit el de president, president que Quim Torra rep amb mostres evidents de satisfacció, fins i tot agita la seva gorra (groga, of course) quan membres d’una de les colles li dediquen un dels seus càntics. L’escridassada de bona part de la plaça al mitjà de comunicació (crec que era Tele 5, tan se val) puja i baixa d’intensitat mentre algunes persones fan gestos des dels balcons demanant que es deixi ja el tema i d’altres, que no som quatre gats, ens ho estem mirant i patint sense participar. Passats un quants minuts la megafonia de la plaça demana silenci mentre es munten els castells (es a dir, demana silenci) iniciativa que rep força aplaudiments i permet als Castellers de Vilafranca dedicar-se al que havien anat a fer.

És el relat telegràfic del que m’ha empipat, no només perquè m’he sentit incòmode personalment, si no molt especialment perquè Catalunya en el seu conjunt, vull dir la totalitat dels catalans i les catalanes, no ens mereixem certes coses. Ahir va ser l’agressió a un càmera de Tele Madrid que algú va pensar que era de TV3, com si això justifiqués alguna cosa, en una concentració convocada per Ciutadans (i aprofitada per tots el grupuscles d’extrema dreta) per protestar per... una agressió. Avui l’escridassada a un mitjà espanyol que alguns consideren que tenen dret a vetar en segons quins espais. Ahir Rivera i Arrimadas retirant llaços grocs a Alella i avui el nostre president, també el meu per molt que no m’agradi, renunciant per enèsima vegada a ser president de tots i totes. Populisme d’uns i d’altres, nacionalismes excloents enfrontats entre ells i enfrontant a la gent cada vegada amb més claredat. No me està agradant aquest viatje i el que és pitjor, em temo que no m’agrada el destí a on ens condueix

I avanço també que estic avorrit del greuge comparatiu, del res pot igualar el que ells han fet, perquè hi ha presos polítics o perquè s’han saltat totes les lleis i han donat un cop d’estat a la democràcia. Vull als presos lliures, m’agradaria que no hagués hagut mai unes sessions del Parlament com les del 6 i 7 de setembre i que no s’haguessin produït les càrregues policials de l’1 d’octubre, però per reconduir els que s’ha torçat cal començar per no posar més carbó a la caldera que prou pressió en té ja

I acabo amb una nota exclusivament minyona i castellera, a plaça he vist al Falcato amb la camisa de la colla, alguna cosa bona havia de deixar-me aquest Sant Félix