EL CONCURS I LA TEMPORADA CASTELLERA

Tot i la romàntica resistència de la irreductible aldea vallesana el concurs és el gran esdeveniment casteller del anys parells. M’estalvio entrar en el debat concurs sí, concurs no i donaré per fet que, ara per ara, és el que hi ha

Avui s’ha celebrat el concurs de les colles punteres, com acostuma a passar ha estat just en línies generals amb el que al llarg de la temporada, encara no conclosa, hem vist a les places. És veritat que sempre hi ha coses en la classificació que no deixen de sorprendre, però com que no afecten al pòdium passen desapercebudes per gairebé tothom que no se senti afectat per la injustícia divina de no ser al lloc merescut, però això forma part de l’esport i el concurs consisteix en convertir en esport l’activitat lúdica de les festes populars. Tampoc és aquest l’objecte de la meva reflexió, però aprofito la ben entesa per deixar-ho caure

En el que em vull centrar és en la repercussió del concurs en la temporada castellera per acabar demanant que això sigui tingut en compte, ja que no podem evitar el que per a mi és el mal major, com a mínim que no afecti a la temporada castellera per empobrir-la. Ja avanço que això és el que crec que ha passat enguany

Els anys de concurs les grans colles, que es vulgui o no són les que marquen la temporada castellera, dissenyen la seves de particulars per arribar en les millors condicions al concurs. Fins aquí res a dir, cadascú és lliure de fer el que cregui més convenient

El problema el tenim en el criteri d’això tan paranormal de posar punts als castells. Un criteri que canvia en cada edició i pel qual es confecciona una taula de puntuacions que afecta de forma important a tota la temporada castellera, Enguany ha estat especialment sagnant, no se sap ben bé amb quins criteris els castells nets tenien una prima exagerada sobre els monstres de 10 pisos. Per una vegada he de donar la raó al Joan Beumala (i creieu-me que no ho puc fer més a contracor) en què els castells nets són més castells d’especialistes i els de 10 són més castells de gran colla amb capacitat per moure una gran quantitat de gent el dia de concurs i en el assajos al llarg de la temporada. Valorar la dificultat d’uns i altres sembla un absurd, per què és més valuós el 4 de 9 sense folre que el 4 de 10 amb folre i manilles? Jo no trobo cap explicació ni a aquesta ni a d’altres preguntes similars

Si això afectés només al concurs torno a dir el d’abans, cadascú  s’espavili i el que no estigui d’acord que no hi vagi. Però la qüestió és la que ja he referit, la preparació de cara al concurs marca de forma profunda tota la temporada, al menys fins arribar al primer diumenge d’octubre, i el que afecta al concurs acaba afectant a la temporada en el seu conjunt . La Colla Vella ha guanyat el concurs, merescudament pel que ha fet avui i també pel que ha fet al llarg de la temporada, ha estat amb diferència la colla que ha mostrat més potencial en tot moment, però no ha aconseguit dominar com altres anys els dos castells de 10, ni el tres ni el quatre. Crec que està clar que no ha estat per manca de potencial ni per incapacitat, sinó perquè s’ha centrat en els castells més valuosos en la classificació del concurs que eren el 2 de 8 i el 4 de 9, tots dos sense folre.

Aquest és un exemple, la Colla Joves ho ha fiat gairebé tot als castells nets i crec recordar, parlo de memòria i potser m’equivoco, que no ha intentat cap castell amb manilles aquesta temporada en cap plaça

El balanç final és que la temporada s’ha empobrit en varietat com a conseqüència de què la taula ha fet dirigir el esforços de les colles cap a un tipus determinats de castells.

Arribats a aquest punt crec que fóra bona una reflexió, al 2020 hi haurà concurs novament si no es produeix un miracle en el món casteller o un desastre aliè al món casteller que ho impedeixi. Confiem en que no passi el segon i donem per fet que no hi haurà miracle, com ajudar a què la temporada castellera no estigui tan predeterminada per la taula de punts del concurs?

La solució que em ve al cap és senzilla i ja s’ha parlat alguna vegada, agrupar el castells per categories igualant aquells que és difícil valorar entre sí, per què el 3 de 9 val més que el 4 de 9, parlo en tots dos casos si van folrats?, és més difícil el 5 de 9, el 4 de nou amb el pilar o el 3 de 9 amb el pilar?

Tinc altres idees, com fer un sistema d’handicaps en funció del que les colles porten més o menys assíduament a les places o directament passar del punts, però com que això no sembla gaire viable vosaltres que podeu, organitzadors del concurs, trobeu una solució que no em posi en la situació d’estar mai més d’acord amb el Joan Beumala, ni que sigui indirectament. Si us plau, feu alguna cosa per l’equilibri psíquic de molta gent castellera